LocoTrain
cn de en fr es it jp nl pt sv no
telaraña
telaraña - noticias - imágenes - guía - compañía + más

búsqueda avanzada
Depositado
imágenes
Depositado

Voici la version LocoTrain de la page mise en cache http://www.banyolescultura.net/pinxocat.htm le April 12 2015 23:10:33.
La version « Cache » proposée par LocoTrain correspond au texte de la page lorsque le robot de LocoTrain l'a consultée.
En aucun cas LocoTrain est affilié au contenu textuel ci - dessous.

el tren pinxo els primers intents la vinguda del tren les estacions i els baixadors les màquines la tradició popular bibliografia ... el dijous 16 de març de 1928 el tren arribava per primera vegada a la ciutat de banyoles, on hi va funcionar fins a l'any 1956. els primers intents hi havia hagut molts intents fracassats, des del segle xix, de portar el tren a banyoles per satisfer el creixement del turisme i del comerç. l'any 1877 s'intentà bastir un tramvia entre girona i el balneari de la font pudosa. més tard, el 1899, es volgué instal.lar un ramal de via fèrria des de la plaça dels turers-carrer gran (actual j. verdaguer) fins a la font pudosa. l'any 1904 es desestimà el projecte de ferrocarril per a enllaçar la ciutat balneari d'aix-les-termes amb girona passant per banyoles. finalment, el 1910, la companyia de ferrocarrils de catalunya, va decidir sol.licitar la concessió d'allargar la línia de flaçà fins a girona, i construir un ramal fins a banyoles. la vinguda del tren a banyoles el tren va prendre el nom de tramvia de girona a banyoles. es tractava d'un ramal més de la xarxa ferroviària del popular tramvia del baix empordà que havia d'unir les poblacions de palamós-flaçà-girona i banyoles. no va resultar factible el projecte d'enllaçar banyoles amb olot. el projecte fou aprovat l'any 1912. fins catorze anys després no es clouria el ramal de banyoles. el traçat dels carrils va quedar emplaçat a la cuneta paral.lela a la carretera. l'any 1926, la companyia f.e.e. (ferrocarriles económicos españoles) començava a fer funcionar la 1ínia fèrria de girona a banyoles, exclusivament però, dedicada al transport de mercaderies. en aquells moments, l'estació de banyoles encara estava en obres i s'havia endarrerit la seva construcció per una disputa sobre si s'havia d'instal.lar a la sortida de la carretera a serinyà, tal com demanava la companyia, o en els terrenys del costat de la fàbrica de josé gimferrer s.a., tal com es va fer. malgrat tot, el dijous 16 de març de 1928, es va inaugurar oficialment l'estació amb l'arribada del primer tren de viatgers, amb un automotor m-2 ornamentat amb banderes. les estacions i els baixadors després de les estacions de girona, del pont major i de sarrià, a la comarca del pla de l'estany hi havia alguns baixadors i estacions. el baixador de la república (riudellots de la creu) disposava d'un edifici d'una sola planta (habitatge del capatàs de via i obres), amb anex de serveis. a palol de revardit, existia un altre baixador, el de la banyeta, sense edifici. l'estació de cornellà del terri, considerada de més importància, disposava de tres vies i d'un edifici d'una sola planta. a borgonyà, hi havia un baixador discrecional. l'estació de mata estava formada per un edifici d'una sola planta, amb serveis adjacents, i una via apartador de tres vagons de cabuda. la línia finalitzava a l'estació de banyoles, considerada com estació-terme. l'estació ocupava una gran esplanada amb cinc vies davant la façana de l'edifici i una al darrera que, paral.lela a la carretera, pujava uns dos-cents metres més enllà. disposava d'una placa giratòria per a locomotores i d'un dipòsit d'aigua quadrat. al centre de l'esplanada hi havia dos molls de càrrega i descàrrega de mercaderies, l'un descobert i l'altre tancat i cobert, ja que servia de magatzem. al davant es trobava una bàscula de 20 tm. per a vagons. dues vies servien d'apartadors industrials, l'una vorejava la fàbrica josé gimferrer, s.a., i l'altra estava aparellada amb la carretera. l'edifici de l'estació era d'una sola planta i disposava de sala d'espera, despatx i departament de manufactura; la resta era l'hostatge del personal, compost per cap d'estació, el factor auxiliar i el mosso. els serveis s'ubicaven en un anex separat de l'edifici. les màquines l'any 1927 es van adquirir tres automotors de bugies de la marca alemanya krupp. malgrat el fracàs d'aquests automotors, la companyia n'ordenà la construcció de quatre tipus diferents que foren numerats amb els anagrames: m-l, m-2, m-3 i m-4. els automotors m-2, m-3 i m-4, feren els serveis de la línia de banyoles. algunes de les locomotores a vapor del carrilet, a més del seu corresponent número d'ordre, també foren batejades amb un nom propi com: "andrea" (la núm. 11), "banyoles" (la núm. 12), "celrà" (la núm. 13), "cornellà" (la núm. 14), "mercedes" (la núm. 15) i "girona" (la núm. 16). l'any 1935, es va decidir comprar un nou tipus de locomotores diesel, que sota la llicència gmeinder es van construir a la fàbrica m.s.m. del poble nou de barcelona. a la línia de girona a banyoles hi prestà servei la núm. 20 d'ordre. estava composta de tres eixos, acoblats mitjançant bieles a un eix fals, que transmetia la potència del motor kaelle i donava un esforç de tracció de l'ordre dels 3.000 quilos i permetia arrossegar -en horitzontal- un màxim de 522 tonelades. la tradició popular la tradició popular va batejar aquest tren o tramvia amb el nom familiar de tren pinxo de banyoles i inclús se li va fer una simpàtica cançó on es mostraven els seus defectes. la cançó mostra un tren petit, que corria poc i que tenia dificultats a l'hora de pujar rampes. certament, la línia fèrria patia d'unes fortes rampes que obligaven a tallar el comboi del carrilet i traslladar, per tandes, els vagons des de l'estació del pont major fins al baixador de la república, i continuar, després, amb el comboi sencer fins a l'inici de la pendent de l'estació de banyoles, on, algunes vegades, calia repetir l'operació de desenganxar i reenganxar els vagons: el tren pinxo de banyoles és el més petit que hi ha fet de llaunes i cassoles i cascos de bacallà. passa per la carretera com si un llamp colpís l'espai. quan troba una pujada ja s'atura a mig camí. un matí de primavera se'n va anar a ca l'adroguer trencà vidres i finestres i a la fi sortí al carrer. i, dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi. ... bibliografia blanch, josep: "el tramvia de banyoles. petita història d'un tren menut" a revista de banyoles, núm. 681, octubre de 1987, pp. 59-71. grabuleda, josep i tarrús, josep: banyoles. quaderns de la revista de girona núm. 40. diputació de girona, caixa de girona. girona 1993. palmada, esteve: "el "tren pinxo". fa 25 anys, banyoles va perdre el tren" a el bagant, núm 7, octubre de 1981, pp. 19-25. rigau, antoni m.: teisa 1920. una xarxa ben nuada. teisa. banyoles 1995. salmeron, carles: el tramvia del baix empordà: història del ferrocarril palamós-girona-banyoles. c. salmerón, d. l.. barcelona 1984. ... ... pàgina principal - index
Retour aux résultats
LocoTrain is a part of the group Web Trains : advertisers - charter - copyright - leg/CNIL/Statistics - press releases - email. All rights reserved.